Què és l’humanisme secular?

Diferents formes d’increença, escepticisme, agnosticisme o ateisme són comuns en totes les grans tradicions culturals de la humanitat. Com a mínim des del segle VI aC hi ha constància d’escoles filosòfiques organitzades a l’Índia al voltant de principis purament racionals i naturals. Juntament amb les principals tradicions religioses de la humanitat, orientals o occidentals, trobem corrents seculars, atees, naturalistes. La història de l’humanisme travessa Grècia, Roma, la cristiandat i el món de la modernitat il·lustrada.

En el seu sentit modern es comença a parlar de “humanisme secular” al segle passat. El “manifest humanista”, publicat el 1933, anuncia que “la naturalesa de l’univers representada per la ciència moderna fa inacceptable qualsevol garantia sobrenatural o còsmica dels valors humans”. L’humanisme secular es pot definir com el projecte d’organitzar una visió positiva del món, inspirada en la raó científica i en les grans tradicions del pensament humanista.

Actualment existeixen centenars de milions de no creients en el món, molts es defineixen com humanistes seculars, i alguns participen en les desenes d’associacions secularistes que existeixen.