Algunes dades fonamentals
Durant els últims anys, és creixent el nombre de persones que ja no s’identifiquen en el món com “creients” o afiliats a algun grup religiós en particular. Aquest procés que s’ha anomenat de secularització no té únicament un significat negatiu, no consisteix només a deixar buides les esglésies, també està associat amb la formació de noves identitats i comunitats humanistes. Un propòsit fonamental del Fòrum de Humanisme Secular és estudiar i donar a conèixer públicament aquestes noves identitats.
La demografia del secularisme
A Espanya, el percentatge d’ateus i no creients és homologable al de les altres nacions occidentals. Fins un de cada cinc espanyols es declara ateu o no creient, segons una enquesta del diari Público. D’altra banda, les enquestes oficials del CIS eleven el percentatge d’ateus fins al 9% i el de no creients fins al 16%. Prejudicis, amenaces i discriminació contra no creients
Els prejudicis socials contra els no creients tenen sens dubte una arrel arcaica, però també sobreviuen en les societats més secularitzades del segle XXI, especialment allà on la religiositat popular és més forta. Cal tenir en compte que el que podríem anomenar “tolerància irreligiosa” (és a dir, la tolerància cap a aquells que no professen cap religió) és un fenomen recent fins i tot en les societats de major tradició democràtica. John Locke, un dels fundadors del pensament liberal modern, defensava encara el 1689 que els ateus “no s’han de tolerar de cap manera”.
Un recent estudi (Gervais et al., 2011) va revelar que, als EUA, els ateus suporten prejuicos socials més forts que els homosexuals, les feministes, els jueus o els musulmans. Atès que aquests prejudicis es sustenten habitualment en la desconfiança, alguns científics socials (Gervais, 2011) suggereixen que fer l’ateisme socialment més visible de fet redueix els prejudicis contra els ateus. A Espanya no tenim, que nosaltres sapiguem, d’estudis similars. Malgrat les protestes relativament freqüents d’alguns líders religiosos contra el laïcisme, les societats secularitzades són precisament els que mostren un major grau de tolerància religiosa i un menor grau d’hostilitat social contra els creients. Sense posar en dubte la realitat de les persecucions religioses en diferentslatituds del planeta, les conclusions d’una enquesta Pew entre 2006 i 2009 no avalen en cap cas que visquem a Europa sota un “laïcisme agressiu”.
Altres associacions, com la Plataforma del Parlamento Europeo para el Secularismo, vetllen en els últims temps per aconseguir un tracte igualitari de creients i no creyentes. En tot el món, incloent també alguns països europeus, les lleis que encara penalitzen la blasfèmia o l’apostasia segueixen constituint fortes amenaces contra els no creients. Roy Brown, president d’una associació humanista internacional, adverteix en aquest sentit que “Els no creients estan subjectes a sancions legals que inclouen la pena de mort per la seva increença. Estan en un perill tan gran sinó superior al delscreients en massa parts del món.” Així mateix, han de recordar aquí les amenaces i fatwas dirigides contra l’activista de drets civils Ayaan Hirsi Ali, el professor de filosofia RobertRedeker o l’escriptor Salman Rushdie. En aquests i altres casos similars queda palès que, juntament amb la llibertat religiosa, la llibertat per abandonar la religió ha de merèixer un reconeixement com a dret humà universal.