Algunes dades fonamentals

Durant els últims anys, és creixent el nombre de persones que ja no s’identifiquen en el món com “creients” o afiliats a algun grup religiós en particular. Aquest procés que s’ha anomenat de secularització no té únicament un significat negatiu, no consisteix només a deixar buides les esglésies, també està associat amb la formació de noves identitats i comunitats humanistes. Un propòsit fonamental del Fòrum de Humanisme Secular és estudiar i donar a conèixer públicament aquestes noves identitats.

La demografia del secularisme

La demografia de la increença és difícil de quantificar, a causa de diferències d’interpretació al voltant delsignificat de termes com “ateu”, “agnòstic” o “no creient” en la literatura científica.  Només recentment (Lee, 2012) s’ha originat un debat acadèmic específic sobre aquesta qüestió. Sabem, però, que els no creients són nombrosos al món. Algunes estimacions situen el nombre de persones que es defineixen comno religiosos en més de 1.000 millons.
D’acord amb els càlculs de Phil Zuckerman, els no creients constitueixen conjuntament el 4 º grup més gran del món, només superats per cristians, musulmans i hinduistes. Globalment, d’acord amb aquestes mateixes estimacions, els ateus són 58 vegades més nombrosos que els mormons, 41 vegades més nombrosos que els jueus, i el doble dels jueus. D’altra banda, sabem també que la religió està declinant en les nacions postindustrials durant els últims anys, fins i tot als EUA, on el percentatge de “no afiliats” s’ha doblat des de 1990.

Mapa de ateos y agnósticos en el mundo

Población mundial no religiosa

A Espanya, el percentatge d’ateus i no creients és homologable al de les altres nacions occidentals. Fins un de cada cinc espanyols es declara ateu o no creient, segons una enquesta del diari Público. D’altra banda, les enquestes oficials del CIS eleven el percentatge d’ateus fins al 9% i el de no creients fins al 16%.  Prejudicis, amenaces i discriminació contra no creients

Els prejudicis socials contra els no creients tenen sens dubte una arrel arcaica, però també sobreviuen en les societats més secularitzades del segle XXI, especialment allà on la religiositat popular és més forta. Cal tenir en compte que el que podríem anomenar “tolerància irreligiosa” (és a dir, la tolerància cap a aquells que no professen cap religió) és un fenomen recent fins i tot en les societats de major tradició democràtica. John Locke, un dels fundadors del pensament liberal modern, defensava encara el 1689 que els ateus “no s’han de tolerar de cap manera”.

Un recent estudi (Gervais et al., 2011) va revelar que, als EUA, els ateus suporten prejuicos socials més forts que els homosexuals, les feministes, els jueus o els musulmans. Atès que aquests prejudicis es sustenten habitualment en la desconfiança, alguns científics socials (Gervais, 2011) suggereixen que fer l’ateisme socialment més visible de fet redueix els prejudicis contra els ateus. A Espanya no tenim, que nosaltres sapiguem, d’estudis similars. Malgrat les protestes relativament freqüents d’alguns líders religiosos contra el laïcisme, les societats secularitzades són precisament els que mostren un major grau de tolerància religiosa i un menor grau d’hostilitat social contra els creients. Sense posar en dubte la realitat de les persecucions religioses en diferentslatituds del planeta, les conclusions d’una enquesta Pew entre 2006 i 2009 no avalen en cap cas que visquem a Europa sota un “laïcisme agressiu”.

Per contra, les discriminacions i prejudicis contra els seculars són fetsfreqüents i no prou coneguts, fins i tot a l’Europa occidental. Recentment, la Federació Humanista Europea,que reuneix diverses associacions seculars de tot Europa, va presentar una queixa formal davant una comissió de la Unió Europea per lamentar el tracte de favor que segueixen rebent les associacions religioses. La pobra representació dels ciutadans que no professen creences religioses en els òrgans de la unió política europea és un fet ressenyable, tenint en compte que només un 52% dels europeus afirma creure en Déu (Eurobaròmetre 2005) i que el 46% pensa que la religió té un pes excessiu en la societat (Eurobaròmetre 2007).

 Altres associacions, com la Plataforma del Parlamento Europeo para el Secularismo, vetllen en els últims temps per aconseguir un tracte igualitari de creients i no creyentes. En tot el món, incloent també alguns països europeus, les lleis que encara penalitzen la blasfèmia o l’apostasia segueixen constituint fortes amenaces contra els no creients. Roy Brown, president d’una associació humanista internacional, adverteix en aquest sentit que “Els no creients estan subjectes a sancions legals que inclouen la pena de mort per la seva increença. Estan en un perill tan gran sinó superior al delscreients en massa parts del món.” Així mateix, han de recordar aquí les amenaces i fatwas  dirigides contra l’activista de drets civils Ayaan Hirsi Ali, el professor de filosofia RobertRedeker o l’escriptor Salman Rushdie. En aquests i altres casos similars queda palès que, juntament amb la llibertat religiosa, la llibertat per abandonar la religió ha de merèixer un reconeixement com a dret humà universal.

El secularisme organitzat Secularismo organizado” (Laïcité organisé) es un término acuñado en Francia y Bélgica para designar a “aquellas organizaciones que proporcionan apoyo moral a ciudadanos ateos, agnósticos, humanistas, librepensadores, irreligiosos o no confesionales”. El secularismo organizado, poco desarrollado en España, es un hábito normal en varios países de Europa. Para poner algunos ejemplos, en Noruega la principal asociación humanista cuenta con más de 80.000 afiliados, y hasta el 17% de los jóvenes toman parte anualmente en una ceremonia de confirmación civil (borgerlig konfirmasjon). En Alemania y varios países de la europa del este, más de la mitad de los jóvenes aún participan en ceremonias laicas similares (jugenweihe). En Islandia, el año pasado acudieron a un evento secular alternativo a la misa luterana el 20% de los parlamentarios, durante la sesión de apertura del parlamento. En Harvard existe una capellanía humanista, organizada por Greg Epstein, y durante los últimos años proliferan grupos similares en distintas universidades de todo el país.Algunas de estas ceremonias laicas pueden parecer exóticas en un país con escasa tradición y cultura laica, como España, pese al hecho de que el matrimonio civil desbancó al religioso en 2010. En resumidas cuentas, el secularismo organizado no es otra cosa que la unión voluntaria de las personas seculares en redes sociales de apoyo. Resulta obvio que dejar atrás las creencias sobrenaturales no implica un rechazo de las necesidades sociales más corrientes, y que las personas seculares conservan intacto el derecho a disfrutar de una vida social participativa y solidaria.